Vam continuar fins al carrer que surt a l'esquerra , el del Call, que vol dir "En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus" vam anar fins al carrer de Felip Neri fins a la plaça.
La plaça era molt bonica, hi habia una font a l'esquerra i una esglèsia d'estil Barroc en que hi havia uns inpactes de bales a la façana de pedra de l'esglèsia, marcades per l'afusilament als reclusos a la guerra civil espanyola, hi té costats, això ens ho va explicar un guía turístic que li vam preguntar.
Els fanals eren iguals que els del carrer Bestrellars, la diferència era que els vidres dels fanals eren transparents i podiem veure l'interior del fanal.
Desprès de visitar la plaça de Felip Neri, vam anar a la plaça de la Garriga i Bach. A la dreta hi havia un monument.
CARRER DE LA PIETAT
A l'esquerra en el carrer de la pietat, té una placa que diu el següent:
Apel·les Mestre nascut en el cor de Barcelona ha rebut un homenatge de la ciutat de tota catalunya les corporacions arquitectòniques es complexen de recorda-lo 1953.
Desprès vam veure la catedral que teniem al davant, el tema del que tractava era la pietat de Jesucrist, desprès de la seva mort, va ser construida als segles XII i XV l'estil arquitectònic era el Gòtic.
Ens van cridar l'atenció les gàrgoles posades sobre la catedral.
Uns metres cap endevant ens vam trobar la casa dels Canonges, que rep el nom perque allà hi vivien els Canónigs, que eren els sacerdots que formaven part de la catedral.
Desprès, al carrer Paradís es vam trobar les restes d'un antic temple Romà. Avui en dia, només queden les columnes del s. I aC, i l'edifici es el que recull el Centre Excursionista de Catalunya. Sabíem que hi estabem al punt mes alt de la ciutat gràcies a una placa que hi havia al carrer.
Més tard, vam tornar fins al carrer de la Pietat, i a mà dreta vam veure un casal gran, que es diu palau del Lloctinent, vam averiguar que un Lloctinent era un virrei que conservava documentació dels comptes de Barcelona i reis D'Aragò i fou la residència del Lloctinent general de Catalunya. Cansats de caminar, ens vam aturar i vam menjar l'entrepà. Que ens va donar energies per resseguir l'edifici i acabar en la Plaça Reial, on ens vam trobar un mar de turistes. Malgrat tota la gent que hi havia, vam aconseguir saber el nom dels edificis històrics que eren:
Palau Reial, majar i l'esglèsia de Santa Agata, hi havia un edifici que ens va cridar molt l'atenció que es deia el Saló del Tinell, i a l'edat mitjana era el saló del Tró, buscant més informació del que ens envoltava, vam esbrinar que a la plaça on estaven van intentar assassinar al rei Fernando d'Aragó i també es va rebre als reis catòlics i a Colom.
Vam baixar per un carrer que es diu Veguer, i que connecta amb la Plaça Reial, vam saber, que un veguer era un conseller, alcalde, i la vegueria era on vivia l'alcalde.
Baixant el carrer i pujant una mica a mà dreta vam arribar a la plaça de Sant Jaume, mirant el fulletò de preguntes vam tindre que intuir quina era l'expressió cor polític, volia dir que estàvem en el lloc més important del govern de Catalunya perquè es on estan les institucions mes importants catalanes.
Hi erem a la seu del centre polític, religiós i administratiu si fa no fá com ara, dos mil anys després.
Ens vam fixar, que a la façana moderna de la generalitat s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, el patró de Catalunya.
Vam estar parlant, amb un un policia que hi estava informat i ens va dir que l'esdeveniment mes important va ser quan es va proclamar al república catalana el 1934.
Al fulletó ens deia que paral·lel al carrer on vam vindre va ser el Jaume I, i que ens deixaria a la Plaça de L'Àngel,, on ens vam aturar per prendre una coca-cola. Més tard, vam arribar a Via Laietana, on calia saber qui eren els Laietans, i ens vam assabentar que eren els primers habitants de Barcelona. Tot continuant, vam agafar un carrer que es deia Carrer de l'Argenteria en el Barri de la Ribera, un eixam amb carrers petits tots tenien nom d'ofici. Vam veure una placa en els números 64 i 66 que hi deia :
Estant-se aquí, vaig escurar els ultims dies, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).
De mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació:
El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll.
Fa referència a a Joan Salvat.
