Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Góngora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Góngora. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de juny del 2020

LES RAMBLES


Mostra un mapa més gran
DILLUNS DIA 10
Itinerari1
Punt de partida: Font de Canaletes: 9:00h.
Punt de trobada amb el professorat: Estàtua d'en Pitarra, a les 12:15h.

El dia de les Rambles, era el primer.
Malgrat, tot el descontrol que vam tenir el dia anterior per preparar-ho tot, vam aconseguir quedar tots a la parada del tram Ca n'Oliveres, on vam anar en tram fins a Palau Reial i vam fer transbord amb metro fins a Catalunya. Quan vam arribar eren tres quarts de nou i encara ens quedava un quart d'hora per començar l'itinerari, així que vam aprofitar per agafar un mapa de Barcelona al punt d'informació que hi havia al costat de la font de Canaletes. Fins que vam començar l'itinerari, la primera pregunta deia:

PER QUÈ LA RAMBLA ÉS ON ÉS?

Feia temps,La Rambla era una ribera anomenada Sant Gervasi o riera de Malla en els segles X y XI després de Crist.
Els torrents, baixaven de la serra de Collserola, i eren dits "arsenales", que provenia del llatí en la època cristiana, però, mes tard els musulmans en la conquista van dir-li rambla, i mes tard, es va quedar amb el nom de rambla.

Com diu la definició anterior era un lloc on abans hi passava una ribera, i quan es va assecar era un lloc ideal perquè la gent hi passegés.
Hi ha diferesnts trams de la rambla, i aquest tenen noms diferents.
·La rambla de canaletes, rep aquest nom perqué hi ha la font de canaletes
·La rambla dels estudis, aquest nom es degut al edifici d'estudi general o universitat.
·La rambla de Sant Josep o de les flors, aquest nom es degut perqué te molts quioscs on venen moltes flors.
·La rambla dels Caputxins, el nom es degut al vell convent de flares i caputxins.
·La rambla de  Santa Mónica es diu així per la església. 
També, vam descobrir que la rambla feia 2 Quilòmetres de llarg


dissabte, 17 de juny del 2017

Fins al carrer de la Pietat

Vam continuar fins al carrer que surt a l'esquerra , el del Call, que vol dir "En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus"  vam anar fins al carrer de Felip Neri fins a la plaça.
La plaça era molt bonica, hi habia una font a l'esquerra i una esglèsia d'estil Barroc en que hi havia uns inpactes de bales a la façana de pedra de l'esglèsia, marcades per l'afusilament als reclusos a la guerra civil espanyola, hi té costats, això ens ho va explicar un guía turístic que li vam preguntar.

Els fanals eren iguals que els del carrer Bestrellars, la diferència era que els vidres dels fanals eren transparents i podiem veure l'interior del fanal.
Desprès de visitar la plaça de Felip Neri, vam anar a la plaça de la Garriga i Bach. A la dreta hi havia un monument.


CARRER DE LA PIETAT


A l'esquerra en el carrer de la pietat, té una placa que diu el següent:


Apel·les Mestre nascut en el cor de Barcelona ha rebut un homenatge de la ciutat de tota catalunya les corporacions arquitectòniques  es complexen de recorda-lo 1953.



Desprès vam veure la catedral que teniem  al davant, el tema del que tractava era la pietat de Jesucrist, desprès de la seva mort, va ser construida als segles XII i XV l'estil arquitectònic era el Gòtic.

Ens van cridar l'atenció les gàrgoles posades sobre la catedral.
Uns metres cap endevant ens vam trobar la casa dels Canonges, que rep el nom perque allà hi vivien els Canónigs, que eren els sacerdots que formaven part de la catedral.

Desprès, al carrer Paradís es vam trobar les restes d'un antic temple Romà. Avui en dia, només queden les columnes del s. I aC, i l'edifici es el que recull el Centre Excursionista de Catalunya. Sabíem que hi estabem al punt mes alt de la ciutat gràcies a una placa que hi havia al carrer.



Més tard, vam tornar fins al carrer de la Pietat, i a mà dreta vam veure un casal gran, que es diu palau del Lloctinent, vam averiguar que un Lloctinent era un virrei que conservava documentació dels comptes de Barcelona i reis D'Aragò i fou la residència del Lloctinent general de Catalunya. Cansats de caminar, ens vam aturar i vam menjar l'entrepà. Que ens va donar energies per resseguir l'edifici i acabar en la Plaça Reial, on ens vam trobar un mar de turistes. Malgrat tota la gent que hi havia, vam aconseguir saber el nom dels edificis històrics que eren:

Palau Reial, majar i l'esglèsia de Santa Agata, hi havia un edifici que ens va cridar molt l'atenció que es deia el Saló del Tinell, i a l'edat mitjana era el saló del Tró, buscant més informació del que ens envoltava, vam esbrinar que a la plaça on estaven van  intentar assassinar al rei Fernando d'Aragó i també es va rebre als reis catòlics i a Colom.
Vam baixar per un carrer que es diu Veguer, i que connecta amb la Plaça Reial, vam saber, que un veguer era un conseller, alcalde, i la vegueria era on vivia l'alcalde.
Baixant el carrer i pujant una mica a mà dreta vam arribar a la plaça de Sant Jaume, mirant el fulletò de preguntes vam tindre que intuir quina era l'expressió cor polític, volia dir que estàvem en el lloc més important del govern de Catalunya perquè es on estan les institucions mes importants catalanes.
Hi erem a la seu del centre polític, religiós i administratiu si fa no fá com ara, dos mil anys després.



Ens vam fixar, que a la façana moderna de la generalitat s'hi exposa una escultura de Sant Jordi, el patró de Catalunya.
Vam estar parlant, amb un un policia que hi estava informat i ens va dir que l'esdeveniment mes important va ser quan es va proclamar al república catalana el 1934.

Al fulletó ens deia que paral·lel al carrer on vam vindre va ser el Jaume I, i que ens deixaria a la Plaça de L'Àngel,, on ens vam aturar per prendre una coca-cola. Més tard, vam arribar a Via Laietana, on calia saber qui eren els Laietans, i ens vam assabentar que eren  els primers habitants de Barcelona. Tot continuant, vam agafar un carrer que es deia Carrer de l'Argenteria en el Barri de la Ribera, un eixam amb carrers petits tots tenien nom d'ofici. Vam veure una placa en els números 64 i 66 que hi deia :

Estant-se aquí, vaig escurar els ultims dies, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).
De mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació:
de dignitat poeta.
El poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll.
                                                                             Barcelona 
Fa referència a a Joan Salvat.



divendres, 26 de setembre del 2014

Como se llega a l'Eixample?


Ver mapa más grande

MIERCOLES DIA 12

Punto de partida: la Pedrera, 9:00h
Punto de encuentro: Casa Batlló, 12:15h

Nos preparamos  para ver la casa Milà ( la Pedrera), quedamos a las 8:10 todos en la parada del tram de Can Oliveres, dónde cogemos el tram hasta la parada de Palau Reial, en la que hacemos transbordo y cogemos la linea 3 de metro. Nos bajamos en la parada de Diagonal, que nos deja en la casa Batllò, tuvimos que subir un poco y cruzar la calle para llegar al punto de encuentro.
Donde desayunamos, y nos dispusimos a visitar la Pedrera.







diumenge, 21 de setembre del 2014

SAGRADA FAMILIA

Después de visitar la casa Batlló, cogimos el metro, linea 2 y nos fuimos a Sagrada Familia.
Es la obra mas importante de Gaudí y con ella pretende construir la gran catedral modernista de Barcelona. Según el proyecto de Gaudí, el templo había de tener 18 torres que simbolizaban los doce apóstoles, la Ave María y Jesús (la mas alta).
El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finales de 1883, se encargó a Gaudí la continuación de las obras, labor que no abandonó hasta su muerte, en 1926. A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí. Esta construida por dos fachadas, una que se llama la fachada de la Gloria, celestial de Jesús, el camino ascensional a Dios: La Muerte, El Juicio Final I La gloria, al Oeste, esta la fachada de la Pasión, dedicada a la pasión i resurrección.Gaudí no acabó El actual escultor de la Sagrada Família es un japonés que se llama Etsuro Sotoo y lleba 30 años dedicándose a la Sagrada Família.Gaudí fue considerado como modelo de la Colònia Güell.Los actuales escultores de Sagrada Família es Carles Buxadé, Joan Margarit, i Josep Gómez.

divendres, 20 de juny del 2014

Carrer Montcada

El carrer Montcada es un dels mes llargs i rectilinis de la Barcelona medieval, té un conjunt unic de palaus i residències aristocràtiques que constitueixen el conjunt més interessant d'arquitectura civil medieval de la ciutat. Al número 23 hi ha la casa de la Torre Triforada, on es conserva millor el caràcter inicial, de les fassanes barcelonines del segle XIV. Al número 20 trobareu el palau Dalmasses.
En aquest palau s'acull actualment la entitat espai Barroc on es fá flamenc.
Al número 15 vam descobrir que hi era la seu de l'actual museo Picasso
Dintre, a la planta baixa hi han unes antigues Tines Romanes, vam preguntar a un vigilant del museu i ens va dir que en aquestes tines era on es guardava el blat, cereals etc.
En front, al número 12 s'hi trobava la col·lecció Rocamora del museu textil i d'Indumentaria, antigament era el palau del Marquès de Lió.
Vam comprovar, que era un carrer dedicat al art la prova la teniu la fotografia.
Després d'aquesta estància al carrer de l'art, vam travessar el carrer princesa fins a la plaça d'en Marcús. Ens vam fixar una petita esglèsia i al costat el carrer dels assaonadors que era un menestral que tenía com a ofici assaonar les pells dels animals fins a fer-ne cuir.
Fa anys, una professió que hi havia era la de carder. Un carder era una persona que cardava, que agafaven la llana que els pastors els hi portaven quan esquilaven les seves ovelles, i que ells, posteriorment, amb la carda, pentinaven la llana una bona estona perquè després fos més fàcil i còmode poder-la filar.
Tot seguit caminarem pel Carrer de Giralt de Pellisser.
El Giralt era un home que treballava amb les pells. La seva funció era tractar les pells, assecar-leas, pentinar-les, tintar-les, tallar-les i cosir-les a la mida adient, i finalment, poder fer un abric i vendre'l a qualsevol comprador disponible a pagar el seu preu.

dijous, 8 d’agost del 2013

DESCOBRINT LA MUNTANYA DE MONTJUÏC


Mostra un mapa més gran
DIJOUS DIA 13
Punto de partida: 9:00 h plaza España
Punto de encuentro con el professorado: 12:00 Estadi Olímpic

Era el ultimo dia, aunque cansados, sabiamos que teniamos que recorrer la montaña de montjuïc así que desallunamos mucho antes de salir de casa y nos dispusimos a recorrer Montjïc
Como siempre quedamos en la parada de tram de  Ca n'Oliveres donde cojímos el tram hasta la parada de Palau Reial e izimos transbordo al metro y nos bajamos en españa.


DESCOBRINT LA MUNTANYA DE MONTJUÏC
Introdicció
La montaña de montjuïc hace 173 m. De altitud , esta situada entre el mar i la ciudad i el mar tiene una gran importancia historica, monumental i cultural. Ha estado una montaña constante de cambios des de principio de siglo. I es puede considerar como un sinònimo de zona de ocio, de deporte y de cultura.

en su parte maritima, hay el cementerio mas viejo de la ciudad, donde originariamente habia el cementerio medieval judio. Se supone que Montjuïc vivia un pueblo Íbero i tiempos despues los romanos (de los siglos III aC. al siglo II aC.).

En la época romana, la montaña, se explotaba como a cantera donde se extraía minerales como por ejemplo el gres. Esta explotación fue intensificada el siglo XIX hasta mediados de siglo XX que fué finalizada la explotación.

Montjuïc tiene muchas zonas verdes, descubrimos, de tres jardines que tenian el nombre de poetas catalanes. 

1- Jardin de Mossen Jacint Verdaguer:


Nació el 17 de mayo de 1845 y murió el 10 de junio de 1902. Fue un poeta español que escribía en castellano y catalán. El obispo Torras i Bages lo calificó como príncipe de los poetas catalanes. Fue el tercer hijo de ocho, de los cuales sólo sobrevivieron tres. A los once años ingresa en el Seminario de Vich. Mientras seguía estudiando y haciendo de maestro y de labrador, en 1865 participó en los Juegos Florales de Barcelona y ganó cuatro premios. 



2- Jardin  de Joan Maragall:

Joan Maragall 1903.jpg
Nació en Barcelona en el año 1860 y murió en el 1911. Es considerado uno de los padres de la poesía catalana moderna. La obra básica de Joan Maragall está escrita en catalán, aunque también escribió en castellano. En 1881 ganó la Flor Natural en los Juegos Florales de Badalona con una poesía titulada Dins sa cambra (Dentro de su habitación). En el año 1894 se presentó a los Juegos Florales de Barcelona con el poema La sardana ganando la Englantina. 
FotoBrossa.jpg


3-Jardin de Joan Brossa:
Nació en el año 1919 y murió en el 1998, con sólo 18 años fue llamado a participar en la Guerra Civil Española, en el bando republicano, en la que resultó herido. Fue en plena contienda cuando se inició en la escritura. Después de la guerra, y por haber estado en el bando perdedor, se vio obligado a prestar el servicio militar en Salamanca





Palacio Albeniz

En el interior del jardin de Joan Maragall encontramos el palacio de Albeniz.
Fue construido con motivo de la mencionada Exposición Universal que tuvo lugar en Barcelona durante el año 1929. La Familia Real contaba entonces con un Palacio Real en Pedralbes de reciente construcción, sin embargo se decidió que lo idóneo era que contara con una residencia dentro del recinto ferial.