Cap al 1850, la necessitat d'enderrocar les muralles per possibilitar l'expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonistes. Després d'un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l'enderrocament de les muralles u de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat. Aquest fet permetia la possibilitat d'urbanitzar l'espai comprès entre la ciutat i els pobles del pla, i per tant, organitzar una nova fase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d'un eixample.
L'abril de 1859 l'Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l'eixample per a la ciutat que va guanyar l'arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d'aquesta decisió municipal, un decret del govern de Madrid va imposar un projecte d'Ildefons Cerdà. L'Eixample era una realitat a l'acabament de segle i enllaçava la ciutat vella amb el pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia,Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anr experimentant una adulteració progressiva; l'Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments de volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que l'Eixample actual, del Pla Cerdà només se'n pugui reconèixer la trama; l'edificació té poca veure amb la idea original.
Roger Rubio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada